divendres, 18 de setembre de 2015

Candidata 46

Benvolguts lectors,

Com molts de vosaltres ja sabeu, vaig la candidata 46 per Barcelona a la llista de Junts pel Sí. Una llista transversal inspirada en la idea força que ens mou a molts i que fa que ens trobem i reconeixem amb el mateix pensament que ens guia: volem la independència per Catalunya, i n'estem segures i segurs.
Si finalment molts ciutadans voten aquesta llista de Junts pel Sí, la gran onada de la independència també m'arrossegarà a mi i em tindreu al Parlament al vostre servei, com sempre. Si no és així, no us penseu que defalliré, ni crec que cap de vosaltres ho faci. Som a la pinya o fem d'enxaneta, però carregarem el castell, serem un Estat, i ja mai més ho deixarem de ser!

27S. Ho podem votar tot. Endavant!

INDEPENDÈNCIA

Dolors


dimecres, 10 de juny de 2015

dilluns, 25 de maig de 2015

dilluns, 18 de maig de 2015

24M Eleccions sobre el poder de decisió

S'acosten ja les eleccions locals. La proximitat de les polítiques locals ens fa sentir aquestes eleccions a flor de pell. La relació directa amb el territori la tenim allà on vivim, la resta de nivells de govern es limiten moltes vegades a reconèixer aquest vincle per incloure'ns dins el seu marc d'actuació....i de decisió.
Al costat de la percepció de la mesura concreta -el parc acabat d'inaugurar o la bona gestió dels serveis- els Ajuntaments són també l'administració "a tocar" del ciutadà. Així i tot, la seva autonomia és administrativa. No fan lleis, però en moltes ocasions, les més, és imprescindible la seva intervenció per què les lleis i els reglaments es compleixin. Això és un gran poder.
Des de l'adveniment de la democràcia i la creació de les Comunitats Autònomes es va plantejar que la idea d'aproximar la decisió al territori havia d'incloure la relació amb el municipi. La Generalitat sempre ha considerat els municipis integrats dins el propi sistema institucional, com diu expressament l'article 2 de l'Estatut, reconeixent també la seva autonomia. L'Estat espanyol sempre si ha resistit, al·legant el que anomenen el caràcter "bifront" dels municipis, que al·ludeix a la seva relació tan amb l'Estat com amb la comunitat autònoma. 
En aquestes eleccions locals aquesta tensió aflora. Les diferents candidatures no només parlen de com volen gestionar els serveis municipals -tots ho volen fer eficientment-, sinó també d'on volen que vinguin les decisions que aplicaran aquests Ajuntaments i que afectaran als ciutadans en les polítiques de proximitat.  
Aquesta darrera legislatura l'Estat ha mogut fitxa. Ha aprovat una Ley de Racionalización de la Administración Local LRSAL que treu autonomia als municipis i posa com a segona administració prestadora d'aquests serveis, no a la Comunitat Autònoma, no a la Generalitat, sinó a les Diputacions, Mentre que escanya econòmicament a les Comunitats Autònomes, tot abonant el discurs de que no són eficients. 
El 9N l'Estat va enviar un recordatori de la seva condició de funcionaris estatals als secretaris i interventors dels municipis de Catalunya. La reacció de l'Estat a les estelades als balcons dels municipis també són prou conegudes.
Algunes candidatures opten clarament per mantenir la situació actual amb ingerència estatal -Madrid decideix-. D'altres volen que les polítiques es prenguin més a prop, al Parlament de Catalunya, de l'Estat Català, i signen un compromís clar, com el que es va signar el passat 7 de maig a Cerdanyola.
Per a mi, els qui diuen que no saben o no volen saber res d'aquesta situació o ens volen fer creure que tot és igual, són candidatures de llautó.